DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS

Sobre la reforma de la Llei de l’Avortament

El debat sobre la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs és un dels temes d’actualitat que més se’n parla als mitjans de comunicació des de fa uns anys. L’intent d’aprovació de l’Avantprojecte de llei orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada  del govern del PP el passat 2014, va generar una gran mobilització social per tal de lluitar pels drets de les dones davant l’amenaça de la pèrdua de drets imminent.

Antecedents històrics

L’avortament o interrupció voluntària de l’embaràs és va regular per primera vegada a Espanya durant la Segona República Espanyola.

La despenalització va ser justificada per la necessitat d’evitar avortaments clandestins que suposaven un perill per a la vida de la mare. En aquell moment es van tenir en compte motius com per exemple causes terapèutiques, motivacions eugenèsiques, és a dir, complicacions genètiques hereditàries, factors neomaltusians de control voluntari de la natalitat; i raons sentimentals o ètiques per la maternitat desitjada o no de la mare.

Després d’aquest període i amb l’arribada de la dictadura l’avortament es va tornar a penalitzar. En aquells moments no només els drets sexuals i reproductius es van veure afectats; les dones es tornen a quedar en la invisibilitat històrica d’un model social androcèntric i misogin.

Transició i canvis

Després de la transició i, de nou fruit de moviments socials reivindicatius, l’any 1985 el govern socialista aprovava la Llei Orgànica 9/1985 de reforma de l’article 417 bis del Codi Penal que despenalitzava l’avortament en tres supòsits:

  • Que fos  necessari per evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada i així constes en els informes oficials requerits.
  • Que l’embaràs fos conseqüència d’un fet constitutiu de delicte de violació, sempre que l’avortament es practiqués durant les dotze primeres setmanes de gestació i que el mencionat fet hagués estat denunciat.
  • Que es presumís que el fetus hagués de néixer amb greus deficiències físiques o psíquiques, sempre que l’avortament es practiqués dins de les vint-i-dues primeres setmanes de gestació i que el dictamen, fos emès per dos especialistes de centre o establiment sanitari, públic o privat, acreditat a l’efecte.

Manifestació convocada per la Coordinadora feminista del Baix Llobregat, el 6 de juny de 1979 reclamant una llei de divorci i l’avortament lliure i gratuït.

Manifestació convocada per la Coordinadora feminista del Baix Llobregat, el 6 de juny de 1979 reclamant una llei de divorci i l’avortament lliure i gratuït.

2010: nova llei amb més sensibilització i educació

Uns anys més tard, al 2010. Es va aprovar la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.

A més a més de ser una llei que respon a demandes de la majoria de la societat del moment, també és una llei que preveu la sensibilització i l’eduació sexual i reproductiva com a necessària i inclou els casos de les menors embarassades.

Aquesta llei es divideix en dues àrees de regulació:

El Títol I fa referència a la regulació de l’accés a anticonceptius, educació sexual i serveis de salut sexual i reproductiva i les principals novetats de la llei són que els poders públics promouran i garantiran:

  • Accions informatives i de sensibilització sobre salut sexual i salut reproductiva.
  • La inclusió d’anticonceptius d’última generació, l’eficàcia de la qual hagi estat avalada per l’evidència científica, en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.
  • La incorporació de la salut sexual i reproductiva en els programes curriculars de les carreres relacionades amb la medicina i les ciències de la salut, incloent la investigació i formació en la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l’embaràs.
  • La incorporació de la formació en salut sexual i reproductiva en el sistema educatiu.

El Títol II fa referència a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs i les principals novetats de la llei són:

  • Interrupció de l’embaràs a petició de la dona. Es pot interrompre l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de l’embarassada, sempre que concorrin els requisits següents:
    • Que s’hagi informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions   i ajudes públiques de suport a la maternitat.
    • Que hagi transcorregut un termini d’ almenys tres dies, des de la informació     esmentada en el paràgraf anterior i la realització de la intervenció.
  • Interrupció per causes mèdiques. Excepcionalment, es pot interrompre l’embaràs per causes mèdiques quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
    • Que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que existeixi greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada.
    • Que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que     hi hagi risc de greus anomalies en el fetus.
    • Quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida.

Altres aspectes que té en compte aquesta llei són:

  • Període de reflexió: S’estableix un termini d’almenys tres dies, des de la decisió de la dona i la realització de la intervenció.
  • Menors: S’estableix en les noies d’entre 16 i 17 anys que la decisió és exclusivament de la dona, tot i que almenys un dels representants legals ha d’estar informat, prescindint d’aquesta informació quan hi hagi risc de violència, coaccions, amenaces o situació de desarrelament o desemparament.
  • Finançament: S’estableix que la prestació estarà inclosa en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut. Si excepcionalment el servei públic de salut no pogués facilitar en temps la prestació, les autoritats sanitàries reconeixeran a la dona embarassada el dret a anar a qualsevol centre acreditat en el territori nacional, amb el compromís escrit d’assumir directament l’abonament de la prestació.
  • Objecció de Consciència: La llei contempla que els i les professionals sanitàries tindran el dret d’exercir la objecció de consciència sense que l’accés i la qualitat assistencial de la prestació puguin resultar menyscabades.

Tal i com veiem en l’històric legislatiu del tema de l’avortament, a Espanya, després de la dictadura i gràcies a molts moviments socials hem anat evolucionant cap a un model que pretén regular la interrupció de l’embaràs des d’una òptica global. No es posa a debat legislatiu només el fet d’avortar sinó que s’entén la salut sexual i reproductiva de les dones com un dret que va més enllà del seu propi cos. Un dret que inclou informació, educació, anticoncepció, investigació i el més important DECISIÓ.

Però, quina va ser la situació durant l’any 2014?

El govern central proposa  l’Avantprojecte de llei orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada. Aquest contemplava les següents particularitats.

Es tornava a una llei de supòsits, no de terminis. Dos supòsits: perill per a la salut de la dona i violació:

  • Perill per a la salut de la dona: La llei parlava d’un “perjudici important i durador” per a la salut física i psíquica de la dona. El termini per a aquest primer supòsit és de 22 setmanes de gestació. El perill per a la salut l’haurien d’acreditar dos metges diferents dels que practiquessin l’avortament. Després dels informes, la dona hauria d’esperar set dies abans de decidir si avorta.
  • Violació: La dona hauria d’haver presentat una denúncia. El termini per a aquest segon supòsit era de 12 setmanes.
  • S’eliminava el supòsit de malformació. Era possible avortar en cas que “anomalies fetals incompatibles amb la vida” afectessin psíquicament la dona. En aquest cas calien dos informes de dos metges diferents dels que practiquin l’avortament: l’un faria l’informe sobre la salut de la dona i l’altre analitzarria el fetus i hauria de provar la “incompatibilitat amb la vida“.
  • L’avortament quedava despenalitzat per a la dona. Pels metges/esses, es mantenien les penes actuals.
  • L’avortament deixava de ser un dret de la dona com fins ara, quepodia interrompre’l fins a la setmana 14 de gestació.
  • La llei obligava les menors a tenir el consentiment dels pares abans d’interrompre l’embaràs.
  • Les clíniques que practiquessin avortaments tindrien prohibit anunciar-se.

Els principals canvis d’aquesta llei fèien que tornessim 30 anys enrere. Passar d’una llei de terminis a una llei de supòsits. Però la qüestió més flagrant és que amb aquesta llei l’avortament deixava de ser un dret de les dones. Es volia passar d’una mirada global a una completament reduccionista de la salut sexual i reproductiva de les dones.

El poder de decisió sobre el propi cos quedava radicalment eliminat.

El passat 11 de febrer de 2014 va ser refusada al Congrés dels Diputats la proposta socialista de retirar l’avantprojecte amb 183 vots en contra, 151 a favor i 6 abstencions. Així doncs, el darrer pas abans de la seva entrada en vigor seria la seva aprovació al Senat, en el que, donada la majoria absoluta del Partit Popular en el govern del moment seria aprovada.

Diferents països i organismes internacionals com la ONU van manifestar el seu desacord amb aquest avantprojecte i van fer saber als diferents líders polítics del govern la seva desaprovació.

També les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les dones van sorgir en massa per tal d’intentar aturar una altra època d’invisibilitat i més concretament de maltractament institucional contra les dones fruit, de nou, de la societat patriarcal en la que vivim.

Acte simbòlic a la plaça de l’Ajuntament de Sant Boi  contra la pèrdua de drets de les dones i en defensa del dret de les dones a decidir sobre el propi cos

Finalment, al setembre de 2014 el govern anuncia la retirada de l’avantprojecte de llei, suposadament per manca de consens necessari per a la seva aprovació. Això, o allau massiu dels diferents àmbits socials i organismes nacionals i internacionals davant el risc de la pèrdua de drets de les dones pel que fa al seu propi cos i la seva capacitat de decisió.

Tot i la retirada de l’avantprojecte… Modificació…

Tot i així, plantegen una modificació en la legislació que te efectes des del passat mes de setembre de 2015.

Aquesta reforma de la Llei Orgànica 2/2010 suprimeix l’apartat quart de l’article 13 on s’establia que les dones de 16 i 17 anys no necessitàven el consentiment dels representants legals ja que la decisió depenia exclusivament d’elles mateixes. Actualment aquest consentiment és imprescindible negant la seva capacitat de decisió i exposant-les a un major risc de la seva integritat. El desamparament familiar, progenitors a presó, patir violència dins la familia o risc de patir-la, son algunes de les raons que aquesta mesura no tindrà en compte des de la seva aprovació.

En el següent link teniu tota la informació de la reforma a la que ens referim: Modificació de la Llei 2/2010

La vulneració dels drets sexuals i reproductius torna a ser un exemple clar de la desigualtat de gènere en la que vivim i contra la qual hem de continuar lluitant.

La lluita continua

Us facilitem diferents plataformes que fan un seguiment de totes les reivindicacions actuals i totes les organitzacions internacionals que han manifestat obertament el seu posicionament davant aquesta situació de desigualtat.

Us engresquem a lluitar pels drets de les dones afegint-vos d’alguna manera o altra a les reivindicacions socials.

Manifestos en contra de l’avantprojecte

Resolució del Consell d’Europa contra el projecte de llei sobre l’avortament espanyol

Posición de la Asociación Española de Neuropsiquiatria (AEN) de Profesionales de Salut Mental sobre el Anteproyecto de la Ley del Aborto

Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB)

Plataformes de mobilitzacions

Nosotras decidimos

El Tren de la Libertad

Marxa Feminista Maresme (28-3-2014)

Serveis d’atenció i informació

Canal Salut Generalitat de Catalunya

Observatori de Drets sexuals i Drets reproductius

Legislació d’arreu del món

The World’s Abortion Laws (Mapa interactiu que recull les lleis d’avortament al món, actualitzat a l’any 2013, Creat per l’ONG Center for Reproductive Rights)

Recull de Notícies

324: 10-4-2014

Diario Vasco: 26-2-2014

El País: Ley del Aborto

Ara: 14-2-2014

Ara: 14-2-2014

20 minutos: 8-2-2014

Cadena Ser: 8-2-2014

El País: 1-2-2014

El Mundo: 1-2-2014

El Diario: 29-1-2014

Revista Treball: 27-1-2014

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s